La Federation Nationale d’Achats des Cadres (coneguda popularment com a FNAC) té pràcticament tancat un acord per situar una gran botiga a Escaldes-Engordany.

English: Fnac and C&A in Porto, Portugal. (Photo credit: Wikipedia)

La Federation Nationale d’Achats des Cadres (coneguda popularment com a FNAC) té pràcticament tancat un acord per situar una gran botiga a Escaldes-Engordany.

L’establiment estaria situat a l’avinguda Consell de la   Terra, en un edifici de la família Tàpies, coneguda per ser propietària de l’hotel Castell de Ciutat, a la Seu d’Urgell. La botiga tindria dues plantes i quedaria just a tocar de la part del darrere d’Illa Carlemany. Les negociacions estan molt avançades i l’únic que no és clar és si el grup francès arribaria amb la totalitat del capital sobre la base de la Llei d’obertura al capital forà, o si seria la família Tàpies qui tindria la propietat en règim de franquícia. En principi, durant aquest mes s’han de tancar els serrells de l’operació i dins de l’edifici on s’ubicaria l’establiment ja han començat les obres. Els vidres s’han cobert amb paper marró d’embalar per tapar els treballs que s’estan realitzant.
    Si finalment tot es desenvolupa com està previst, l’obertura de  l’FNAC podria ser una realitat a principi de l’estiu i funcionaria com a complement d’una àrea comercial de gran força. Fonts properes van indicar que la ubicació de la botiga ampliaria l’àrea de gran impacte comercial a l’avinguda Consell de la Terra, i que pot ser un pol d’atracció perquè el carrer passi a ser de referència en l’àmbit comercial en complement a l’avinguda Carlemany. En aquest sentit, les mateixes fonts destaquen que l’experiència de compra que ofereix l’FNAC, amb un sistema similar al d’uns grans magatzems, ajuda que sigui un punt de visita constant i que possiblement pugui atreure molts turistes si la cadena francesa adapta els preus a la realitat de l’IGI andorrà, on hi ha una gran diferència tant pel que fa a l’IVA espanyol, del 21%, com al TVA francès, que es troba en el 19,6%.

En diferents països
L’FNAC té actualment botigues a França, Espanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Grècia, el Marroc i el Brasil. A França, lloc d’origen del grup, hi ha actualment 103 establiments, mentre que Espanya ocupa el segon lloc, amb 25. En total, el grup compta amb uns 170 locals a tot el món. L’obertura a Andorra gairebé coincidirà amb el seixantè aniversari de la fundació del grup, que va tenir lloc a París l’octubre del 1954. 
    Encara cal establir quins de tots els serveis i productes que ofereix la cadena tant a Espanya com a França (per exemple venda d’entrades de concerts o de viatges) hi haurà a Andorra.

Propietat del grup pinault
La cadena és actualment propietat del grup francès Pinault Printemps Redoute, fundada per François Pinault el 1963. Aquest macroimperi comercial va adquirir parcialment l’FNAC el 1994 i dos anys després va acabar de completar l’adquisició. A més de les botigues físiques, el grup Pinault ha promogut des de fa temps la venda on line, que cada cop ocupa una franja més gran en el percentatge total de vendes.
    L’FNAC és una empresa dedicada a la venda de béns culturals (música, literatura, vídeo o jocs) i electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, reproductors d’àudio i vídeo o televisors, entre d’altres). Recentment, ha ampliat el ventall al petit electrodomèstic. Va néixer amb la intenció de ser un negoci que es dedicava a impulsar carnets de compra per adquirir productes amb descomptes. Els dos fundadors, Max Théret i André Essel, vinculats al Partit Comunista, van obrir el primer comerç al bulevard de Sebastopol, al districte quart de París.

DE L'HOTEL DEL CASTELL DE CIUTAT A PRESIDENT DE LA CADENA RELAIS CHATEAUX

L’arribada de l’FNAC tindrà lloc a través de la família Tàpies, propietària de l’hotel Castell de Ciutat, situat a la Seu d’Urgell. Al capdavant es troba Jaume Tàpies, que conforma la tercera generació dins del grup familiar dedicat a l’hoteleria. Tàpies no només ha aconseguit que l’establiment que regenta es trobi dins del selecte club dels hotels del grup Relais Chateaux sinó que és el president d’aquesta organització amb seu a França. Tàpies va ser elegit el 2005 i el 2009 va ser novament escollit per a un nou mandat. Ja havia estat al capdavant de la secció de Relais Chateaux per a Espanya i Portugal entre el 1992 i el 2005. L’hotel del Castell de Ciutat es troba des del 1981 dins de l’organisme que agrupa els millors hotels familiars

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24916&Itemid=380

ORIGINAL:  http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24916&Itemid=380 .

La Federation Nationale d’Achats des Cadres (coneguda popularment com a FNAC) té pràcticament tancat un acord per situar una gran botiga a Escaldes-Engordany.

La Federation Nationale d’Achats des Cadres (coneguda popularment com a FNAC) té pràcticament tancat un acord per situar una gran botiga a Escaldes-Engordany.

L’establiment estaria situat a l’avinguda Consell de la   Terra, en un edifici de la família Tàpies, coneguda per ser propietària de l’hotel Castell de Ciutat, a la Seu d’Urgell. La botiga tindria dues plantes i quedaria just a tocar de la part del darrere d’Illa Carlemany. Les negociacions estan molt avançades i l’únic que no és clar és si el grup francès arribaria amb la totalitat del capital sobre la base de la Llei d’obertura al capital forà, o si seria la família Tàpies qui tindria la propietat en règim de franquícia. En principi, durant aquest mes s’han de tancar els serrells de l’operació i dins de l’edifici on s’ubicaria l’establiment ja han començat les obres. Els vidres s’han cobert amb paper marró d’embalar per tapar els treballs que s’estan realitzant.
    Si finalment tot es desenvolupa com està previst, l’obertura de  l’FNAC podria ser una realitat a principi de l’estiu i funcionaria com a complement d’una àrea comercial de gran força. Fonts properes van indicar que la ubicació de la botiga ampliaria l’àrea de gran impacte comercial a l’avinguda Consell de la Terra, i que pot ser un pol d’atracció perquè el carrer passi a ser de referència en l’àmbit comercial en complement a l’avinguda Carlemany. En aquest sentit, les mateixes fonts destaquen que l’experiència de compra que ofereix l’FNAC, amb un sistema similar al d’uns grans magatzems, ajuda que sigui un punt de visita constant i que possiblement pugui atreure molts turistes si la cadena francesa adapta els preus a la realitat de l’IGI andorrà, on hi ha una gran diferència tant pel que fa a l’IVA espanyol, del 21%, com al TVA francès, que es troba en el 19,6%.
En diferents països
L’FNAC té actualment botigues a França, Espanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Grècia, el Marroc i el Brasil. A França, lloc d’origen del grup, hi ha actualment 103 establiments, mentre que Espanya ocupa el segon lloc, amb 25. En total, el grup compta amb uns 170 locals a tot el món. L’obertura a Andorra gairebé coincidirà amb el seixantè aniversari de la fundació del grup, que va tenir lloc a París l’octubre del 1954.
    Encara cal establir quins de tots els serveis i productes que ofereix la cadena tant a Espanya com a França (per exemple venda d’entrades de concerts o de viatges) hi haurà a Andorra.
Propietat del grup pinault
La cadena és actualment propietat del grup francès Pinault Printemps Redoute, fundada per François Pinault el 1963. Aquest macroimperi comercial va adquirir parcialment l’FNAC el 1994 i dos anys després va acabar de completar l’adquisició. A més de les botigues físiques, el grup Pinault ha promogut des de fa temps la venda on line, que cada cop ocupa una franja més gran en el percentatge total de vendes.
    L’FNAC és una empresa dedicada a la venda de béns culturals (música, literatura, vídeo o jocs) i electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, reproductors d’àudio i vídeo o televisors, entre d’altres). Recentment, ha ampliat el ventall al petit electrodomèstic. Va néixer amb la intenció de ser un negoci que es dedicava a impulsar carnets de compra per adquirir productes amb descomptes. Els dos fundadors, Max Théret i André Essel, vinculats al Partit Comunista, van obrir el primer comerç al bulevard de Sebastopol, al districte quart de París.
DE L'HOTEL DEL CASTELL DE CIUTAT A PRESIDENT DE LA CADENA RELAIS CHATEAUX
L’arribada de l’FNAC tindrà lloc a través de la família Tàpies, propietària de l’hotel Castell de Ciutat, situat a la Seu d’Urgell. Al capdavant es troba Jaume Tàpies, que conforma la tercera generació dins del grup familiar dedicat a l’hoteleria. Tàpies no només ha aconseguit que l’establiment que regenta es trobi dins del selecte club dels hotels del grup Relais Chateaux sinó que és el president d’aquesta organització amb seu a França. Tàpies va ser elegit el 2005 i el 2009 va ser novament escollit per a un nou mandat. Ja havia estat al capdavant de la secció de Relais Chateaux per a Espanya i Portugal entre el 1992 i el 2005. L’hotel del Castell de Ciutat es troba des del 1981 dins de l’organisme que agrupa els millors hotels familiars.

http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24916&Itemid=380 


ORIGINAL:  http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24916&Itemid=380

Negociació ràpida. En la voluntat del ritme que han de tenir les converses per signar un conveni de no doble imposició (CDI) entre el Principat i Espanya

Negociació ràpida. En la voluntat del ritme que han de tenir les converses per signar un conveni de no doble imposició (CDI) entre el Principat i Espanya es van posar aviat d’acord el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i el titular del ministeri de Finances, Jordi Cinca.

Tots dos es van trobar ahir a Madrid per delimitar el terreny polític d’un acord que hauria d’estar tancat, va reconèixer Cinca, abans d’acabar l’any. El repte és poder-lo firmar durant el mes de novembre. El conveni “se cenyirà en tot allò que sigui possible a l’estàndard de l’OCDE”, situació que hauria de fer avançar veloçment les negociacions que en un mes s’haurien de produir amb certa habitualitat. Els dos ministres i els seus equips van aprofitar també “per repassar el funcionament de l’intercanvi d’informació fiscal”, que cal situar “dins de la normalitat”. Les peticions fetes per les autoritats espanyoles no arriben a la desena en dos anys i mig.

   Cinca, acompanyat de la responsable d’afers exteriors del ministeri de Finances, Clàudia Cornella, i del recentment nomenat nou director de l’Agència de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa, va mantenir una trobada que el mateix ministre va qualificar de “cordial” amb el seu homòleg espanyol, que tenia de suport una de les seves mans dretes, el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel  Ferre. Tots plegats van abordar el disseny del procés negociador per al CDI després que el setembre passat, els màxims responsables de tots dos executius –Toni Martí i Mariano Rajoy– es comprometessin a tirar endavant la negociació que ha de concloure amb el CDI. “La dinàmica de treball i la bona predisposició” fan augurar al Govern que d’aquí a pocs mesos hi pot haver un primer esborrany que a la tardor s’acabarà polint per donar-lo com a conveni definitiu.

IRPF

De concrecions de detall no se n’haurien posat gaires sobre la taula. Ni tan sols hi hauria hagut, segons Cinca, cap referència específica a l’IRPF. El titular de Finances va assegurar que amb els països amb els quals hi ha una relació econòmica i comercial més forta es mantenen contactes assidus per informar-los dels avenços en totes les matèries. I que la reforma fiscal és un dels processos als quals es manté molt directament informat tant el govern espanyol com el francès. Cinca va deixar clar ahir que un CDI i la seva aplicació tenen sentit quan les figures impositives dels dos acordants es corresponen. Per tant, és obvi que Espanya reclamarà un IRPF. No obstant això, com ja va fer quan el mateix responsable de Finances va anunciar la disposició de França a firmar el seu CDI –fet que succeirà dimarts que ve a París–, que “sense acabar de tenir el marc fiscal tancat Espanya accepti negociar ja mostra confiança”. Si l’impost directe sobre les rendes del treball no s’acabés aprovant, “deixaria coix el conveni”. I un acord d’aquestes característiques “té sentit si s’aplica en tot i no a mig gas”, va reiterar Cinca.

   El ministre va aprofundir una mica més en l’IRPF. I va assegurar que el ministeri que presideix ja té un avantprojecte de text molt avançat. I va assegurar que “l’objectiu del Govern, i el complirà”, és lliurar al Consell General a tot estirar el mes de juny el projecte de llei. “Les regles de joc estaran definides.” Una altra cosa, va deixar clar Cinca, és quan es comencin a aplicar. Això dependrà tant de la negociació amb el grup parlamentari que dóna suport al Govern com al fet “de què som capaços de pair. En un any i mig haurem fet un notable desplegament impositiu. I això no només suposa un esforç per a l’obligat tributari. També per a l’administració és una feinada. Per tant, n’hem de veure la capacitat i la viabilitat tècnica”. Cinca va assegurar que hi haurà unes rendes mínimes que no hauran de tributar. Però va garantir que el Govern encara no ha decidit on se situarà la frontera.

Informació fiscal

Quant al seguiment “amb total normalitat” del conveni d’intercanvi d’informació fiscal, Cinca va recordar que el país que ha fet més peticions és França. Espanya el segueix. En qualsevol cas, els fets, les demandes, demostren que “no es detecta una dèria amb Andorra” i que les peticions es poden considerar “marginals” i molt lligades a qüestions comercials. “Les grans economies tracten Andorra en proporció amb la seva mida”, va sentenciar Cinca.

CAP INTERÈS A TREURE PROFIT DE LA SITUACIÓ QUE ESTÀ VIVINT XIPRE

Més que del contingut del futur conveni de no doble imposició, els periodistes que esperaven el final de la reunió entre Montoro i Cinca estaven interessats en el possible interès dels bancs andorrans en fons dineraris dipositats en bancs de Xipre. El titular de Finances va assegurar que “Andorra no té com a vocació aprofitar-se d’aquesta situació en benefici propi”. Jordi Cinca va garantir que el Principat aposta per “la transparència” i que no vol ser focus d’atenció per una situació com la xipriota, que va avaluar com a “complexa” i que es viu, en l’entorn de l’euro, “amb preocupació”.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24036