El hotel Parma Grandvalira en el Pas de la Casa en el Principat d’Andorra es un hotel familiar en el Pas de la Casa, en los Pirineos Andorranos junto a Francia, El Parma Hotel Pas de la Casa ofrece alojamiento familiar en el Pas ideal para los amantes del esquí, mushing, helli jiking, snowmobile, alquiler motos de nieve. Relájese con maravillosas vistas a las montañas del Pas cerca del circuit de Gel de Grandvalira donde podemos ver el trofeu ANDROS, las GSERIES o los Mercedes 4matic. Tras un largo día de esquí en Grandvalira, Grau Roig o Soldeu El Tarter, de senderismo o MTB, DH, DOWN HILL Andorra .mailto:hotel.parma@andorra.ad ... T.00376855323
Integral Serveis 21 is a Company that provides advice in accounting, fiscal and labour matters. Our raison d'être is to provide you with a comprehensive service that will answer all your needs and requirements through efficient and quality management.
domingo, 14 de abril de 2013
Hotel Parma Pas de la Casa El hotel Parma Grandvalira en el Pas de la Casa T.00376855323
Hotel Parma Pas de la Casa El hotel Parma Grandvalira en el Pas de la Casa T.00376855323
lunes, 8 de abril de 2013
Decret de qualificació d’interès nacional i social d’un programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors
English: Crèdit Centre. Crèdit Andorrà. Català: Edifici Crèdit Centre. Crèdit Andorrà. (Photo credit: Wikipedia) |
El 3 de març del 2010 el Govern va aprovar el Decret dequalificació d’interès nacional i social d’un programa destinatal finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació,innovació, reconversió i projectes emprenedors. Una vegada exhaurida la vigència d’aquest programa i tenint en compte el moment econòmic actual, el Govern, amb la finalitat d’incentivar l’economia del país, ha cregut oportú continuar oferint facilitats als emprenedors del país per dur a terme els seus projectes. En aquest sentit, es dóna continuïtat al projecte de finançament privilegiat mitjançant l’aprovació de dos programes. Un que pretén impulsar els sectors més tradicionals del teixit econòmic andorrà i un altre amb un vessant més innovador destinat a la creació de negocis principalment en els sectors de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la salut, el benestar i l’educació.
Aquest Decret proposa un pla de suport financer a través demicrocrèdits per crear empreses i negocis, i per ampliar, millorar oreconvertir negocis ja existents.
Aquest pla té en especial consideració els col·lectius que poden patir més dificultats a l’hora d’accedir al crèdit, de manera que permet que les seves idees i projectes de futur també tinguin l’oportunitat de fer-se realitat.
Així, doncs, el Govern plasma de manera ferma la voluntat dedonar suport a les petites i mitjanes empreses que vulguin reformar oreorientar el seu negoci per augmentar-ne la competitivitat, iimpulsar els emprenedors que en temps difícils i entorns de canvi detecten noves oportunitats.
Consegüentment, a proposta del ministre de Finances i Funció Pública, en la sessió del 13 de març del 2013, el Govern
Decreta
Article 1
Es qualifica d’interès nacional i social aprovar un programa de microcrèdits per al finançament privilegiat, per l’import de 2.000.000 euros, destinat a facilitar l’accés a la inversió per crear empreses i negocis, i per ampliar, millorar o reconvertir els ja existents.
Article 2
Les operacions de crèdit atorgades per les entitats bancàries, en el marc d’aquest programa i seguint el procediment reglamentat per aquest Decret, estan garantides en la seva totalitat pel Govern i es poden computar com a fons públics a l’efecte del compliment del coeficient d’inversions obligatòries.
Article 3
1. Poden acollir-se a aquest programa de microcrèdits de finançament privilegiat les persones físiques o jurídiques residents o amb domicili social al Principat d’Andorra que vulguin dur a terme un projecte de negoci en què es compleixi un dels dos requisits següents:
a) Que es faci una ampliació, una millora o una reconversió d’algun aspecte essencial d’un negoci ja existent.
b) Que s’obri un nou negoci que, si bé no és innovador, presenti una oportunitat de negoci viable.
Es tenen en especial consideració els projectes presentats per una persona o persones que formin part de col·lectius amb més dificultats per accedir a crèdits, com ara els joves, les persones amb alguna discapacitat i les persones d’edat avançada, entre d’altres. En el cas que es tracti d’una persona jurídica, aquesta condició te efecte si almenys la meitat de l’accionariat forma part d’aquest col·lectiu. Es valoren amb especial atenció els projectes d’ampliació, millora o reconversió presentats per petits negocis ja existents.
2. L’accés al finançament privilegiat està subjecte a la formalització de la corresponent operació de crèdit per part d’una entitat bancària del país, amb prèvia valoració i aprovació global dels projectes presentats per part de la comissió mixta, prevista a l’article 10.
Article 4
1. El projecte d’ampliació, millora o reconversió d’un negoci ja existent, amb la deguda justificació de la necessitat de finançament, es pot finançar amb un microcrèdit del programa regulat per aquest Decret per un import màxim de 18.000 euros.
2. El projecte de creació d’un negoci nou que, si bé no és innovador, presenta un pla d’empresa viable, es pot finançar amb un microcrèdit del programa regulat per aquest Decret per un import màxim de 35.000 euros.
Article 5
1. Qui desitgi acollir-se a un crèdit del programa de microcrèdits privilegiats regulat per aquest Decret ho ha de sol·licitar directament a l’Administració, que ha de lliurar a la persona interessada els formularis escaients, així com els requisits del pla de negoci.
2. La persona sol·licitant ha de lliurar a l’Administració els impresos degudament omplerts, juntament amb la declaració, sota promesa o jurament, que totes les dades que hi són consignades són exactes, el pla de negoci del futur projecte on es prevegi la seva viabilitat i altres documents acreditatius que, en cada cas, siguin escaients. El termini per presentar les sol·licituds es tanca 40 dies naturals abans de la data de finalització de la vigència d’aquest Decret.
3. La comissió mixta analitza la documentació aportada, el compliment dels requisits i la viabilitat del projecte.
4. El Govern, a través del ministeri encarregat de l’economia, comunica a la persona interessada la seva resolució, d’acord amb la proposta de la comissió mixta.
5. Un cop la persona interessada rep la comunicació favorable del Govern, pot dirigir-se a l’entitat bancària de la seva elecció, que, abans de tramitar i formalitzar definitivament la demanda de crèdit del programa de finançament privilegiat, ha de verificar la documentació aportada, així com l’aprovació per part de la comissió, les dades contingudes al formulari de petició de finançament privilegiat i el contingut del pla de negoci.
En cas que es detecti alguna incidència o contrarietat, l’entitat bancària l’ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances i la comissió mixta pren una decisió, al més aviat possible, sobre aquesta qüestió.
6. Una vegada es formalitza el crèdit, l’entitat bancària ha de conservar al seu dossier un exemplar de la documentació signada per la persona sol·licitant, i adreçar una còpia del formulari i del pla de negoci presentat a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, com a justificant del caràcter computable de l’operació de crèdit corresponent.
7. De la mateixa forma, el banc ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances i a l’Institut Nacional Andorrà de Finances totes les incidències que afectin el crèdit atorgat, com ara pròrrogues, cancel·lacions parcials o totals, i ha de fer un seguiment de les operacions que hi estan relacionades.
Article 6
1. La persona física o jurídica beneficiària del crèdit ha de formalitzar-lo prop d’una entitat bancària en un termini màxim de 2 mesos després de la comunicació oficial de l’aprovació de la comissió. Una vegada hagi transcorregut aquest termini, si no s’ha formalitzat el crèdit, l’autorització queda anul·lada automàticament i només es pot reprendre per decisió de la comissió, a demanda de la persona interessada.
2. Un cop es formalitza el crèdit, la persona o entitat beneficiària disposa d’un termini màxim de 3 mesos per iniciar el projecte.
3. La persona física o jurídica beneficiària del crèdit ha d’assumir l’obligació de dur a terme el projecte en els termes previstos en el pla d’empresa i ha de facilitar la documentació requerida durant els controls que efectuaran els tècnics d’acord amb l’article 11.
4. En el cas que, durant el transcurs dels tres primers mesos després de la concessió del préstec, la persona beneficiària no hagi iniciat cap acció per activar el projecte per la raó que sigui, ho ha de comunicar immediatament mitjançant una carta certificada al ministeri encarregat de les finances (Departament d’Intervenció General) i a l’entitat bancària concernida, a l’efecte de cancel·lació del crèdit de finançament privilegiat.
5. En tots els casos és obligatori obrir un compte corrent d’ús exclusiu per a les activitats del negoci presentat.
Article 7
Els crèdits del programa regulat per aquest Decret s’han d’ajustar a les característiques següents:
1. L’import avalat és del 100% del cost de la inversió en el cas de préstecs atorgats per ampliar, millorar o reconvertir un negoci, i del 90% del cost de la inversió per a projectes de nova creació. La durada del préstec, en ambdós casos, és d’un màxim de tres anys i pot incloure un període màxim de carència parcial de 6 mesos.
2. El tipus d’interès s’estableix en l’euríbor a un any, lliure de comissions, pagable i revisable per períodes vençuts.
3. La durada, els terminis d’amortització i el període de carència són els aprovats per la comissió mixta d’acord amb el pla d’empresa i les bases del mateix Decret.
4. El préstec s’ha de poder cancel·lar anticipadament en qualsevol moment a demanda de la persona beneficiària del préstec. La cancel·lació anticipada no dóna lloc a cap classe de penalització.
5. Quan l’import del préstec sigui superior a 18.000 euros, la persona sol·licitant del préstec ha d’aportar garanties personals. Addicionalment, la persona sol·licitant ha de fer una aportació dinerària al projecte d’almenys el 10% de l’import del crèdit.
6. En el cas que hi hagin varis socis, aquests responen solidàriament.
Article 8
En el cas que, quan encara sigui vigent un crèdit del programa regulat per aquest Decret, la persona titular vulgui vendre o cedir la titularitat del negoci finançat, l’entitat bancària pot transferir el finançament privilegiat a la nova persona propietària si reuneix les condicions previstes a l’article 3, prèvia conformitat de la comissió mixta.
Article 9
El Govern ha d’actuar com a garant o avalador detotes les operacions concedides durant la vigència d’aquestDecret.
Article 10
1. La comissió mixta té com a missió analitzar els projectes presentats per accedir al programa de microcrèdits privilegiats regulat en aquest Decret.
2. La comissió es compon dels membres següents:
a) Dos persones designades per Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU, una de les quals la presideix.
b) Dos persones designades per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
c) Dos persones designades per l’Administració general.
d) Dos persones designades per l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA).
3. Les funcions principals de la comissió són les següents:
a) Establir les regles de funcionament i els criteris d’aprovació i denegació dels projectes.
b) Verificar els requisits dels projectes presentats.
c) Analitzar la viabilitat dels projectes.
d) Informar el ministeri encarregat de l’economia de la resolució presa sobre el finançament, perquè aquest ministeri la pugui notificar a la persona interessada.
e) Qualsevol altra que li sigui encomanada pel Govern o atribuïda per les lleis o els reglaments.
4. La persona que exerceix la presidència de la comissió té la funció de garantir-ne el funcionament i d’assegurar que tots el membres en respectin les regles bàsiques, també ha de convocar les reunions i trametre al Govern els informes efectuats per la comissió mixta.
Article 11
1. Les persones beneficiàries del finançament privilegiat en el marc d’aquest programa estan subjectes al control financer de la Intervenció General, en els termes establerts pels articles 39 i concordants de la Llei general de les finances públiques.
2. La memòria de planificació és l’instrument que determina el programa dels treballs de fiscalització per part de la Intervenció General i que recull els objectius, l’abast i les proves que s’han de dur a terme.
3. L’abast del control financer inclou de forma genèrica i no limitativa les comprovacions següents:
a) Verificar la viabilitat del projecte, amb la revisió dels estats financers provisionals (balanç i compte de resultat) i de la tresoreria.
b) Comprovar que els objectius que es pretenien aconseguir en el moment de la sol·licitud de l’aval i els criteris aplicables per a la seva concessió s’han complert, que la seva definició és clara i inequívoca, i que estan d’acord amb la legislació aplicable.
c) Demostrar que els procediments administratius de gestió aplicats són raonables i adequats per a una utilització eficient dels recursos disponibles i respecten la normativa aplicable amb caràcter general o específica.
d) Contrastar si els recursos disponibles s’han utilitzat d’una manera eficient, eficaç i econòmica i que en tot cas s’han destinat a la finalitat per a la qual es van demanar.
e) Comprovar els imports rebuts en concepte d’ajudes, de qualsevol origen.
f) Informar l’empresa dels errors detectats i, si escau, assessorar-la perquè els pugui rectificar.
g) Verificar el grau de consecució del/s projecte/s per al/s qual/s l’entitat ha obtingut el finançament privilegiat.
4. La memòria de planificació inclou el calendari dels controls que s’han de fer i es pot modificar en funció de la manera com es desenvolupin els treballs, tenint en compte les noves operacions de crèdit que es formalitzin al llarg de l’exercici i les que, pels motius que sigui, s’extingeixin.
5. Els treballs de control s’inicien en el transcurs de la setmana següent a la data de la formalització de l’operació de crèdit per part de la persona beneficiària del programa, i es mantenen, com a mínim amb un seguiment trimestral, fins que s’extingeix l’operació de crèdit.
6. El calendari de controls també preveu, com a mínim, dos inspeccions presencials anuals, la primera de les quals es fa un cop ha transcorregut el primer trimestre des de la formalització de l’operació de crèdit.
7. Qualsevol incidència en relació amb el compliment del contracte de l’operació de crèdit pot comportar inspeccions addicionals, dins l’abast dels controls previstos a la memòria de planificació.
8. Les persones beneficiàries de finançament privilegiat en el marc d’aquest programa han d’atendre els tècnics que fan els treballs per compte de la Intervenció General i sota la seva direcció, i resoldre les demandes raonades que facin de dades, informes o documentació per a l’acompliment de l’exercici del control financer d’acord amb l’abast de l’apartat 3.
9. Els tècnics que fan els treballs per compte de la Intervenció General i sota la seva direcció contacten telefònicament o per escrit amb les persones beneficiàries del programa per concretar la data del control i/o de la inspecció amb la periodicitat que preveu aquest article.
10. El ministeri encarregat de les finances, a proposta de la Intervenció General, informa periòdicament el Govern dels resultats dels treballs de control i seguiment de les operacions de crèdit formalitzades en el marc d’aquest programa, de les recomanacions i de les possibles incidències constatades, sense perjudici del que estableix l’article 13 d’aquest Decret.
Article 12
En cas d’impagament del préstec o d’incompliment de qualsevol de les disposicions d’aquest decret, l’Administració efectuarà una reclamació Judicial per la via civil que comportarà la cancel·lació immediata del préstec.
Disposició addicional primera
El termini per formalitzar operacions de crèdit computables com a fons públics en virtut d’aquest programa finalitza als dos anys de la data de publicació d’aquest Decret o quan s’hagi exhaurit l’import destinat al programa de finançament privilegiat.
Disposició addicional segona
El ministeri encarregat de les finances ha d’informar, si és el cas, a la comissió, a les entitats bancàries i a l’INAF de l’exhauriment de l’import esmentat a l’article primer.
Disposició addicional tercera
Els crèdits aprovats per la comissió que no s’hagin formalitzat abans de la data de la finalització de la vigència d’aquest Decret queden anul·lats automàticament.
Disposició addicional quarta
El Govern es reserva el dret de decidir sobre la possible reassignació d’una part de l’import disponible a altres programes d’interès nacional o social.
Disposició transitòria
Els crèdits sol·licitats i aprovats durant la vigència del Decret del 3 de març del 2010 han de ser formalitzats prop de l’entitat bancària abans del dia 30 d’abril del 2013. En cas contrari, les sol·licituds corresponents quedaran anul·lades i han de ser presentades de presentar novament en el marc d’aquest Decret.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les altres disposicions de rang igual o inferior que contradiguin les normes d’aquest Decret.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 13 de març del 2013
Antoni Martí Petit
Cap de Govern
Negociació ràpida. En la voluntat del ritme que han de tenir les converses per signar un conveni de no doble imposició (CDI) entre el Principat i Espanya
Negociació ràpida. En la voluntat del ritme que han de tenir les converses per signar un conveni de no doble imposició (CDI) entre el Principat i Espanya es van posar aviat d’acord el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i el titular del ministeri de Finances, Jordi Cinca.
Tots dos es van trobar ahir a Madrid per delimitar el terreny polític d’un acord que hauria d’estar tancat, va reconèixer Cinca, abans d’acabar l’any. El repte és poder-lo firmar durant el mes de novembre. El conveni “se cenyirà en tot allò que sigui possible a l’estàndard de l’OCDE”, situació que hauria de fer avançar veloçment les negociacions que en un mes s’haurien de produir amb certa habitualitat. Els dos ministres i els seus equips van aprofitar també “per repassar el funcionament de l’intercanvi d’informació fiscal”, que cal situar “dins de la normalitat”. Les peticions fetes per les autoritats espanyoles no arriben a la desena en dos anys i mig.
Cinca, acompanyat de la responsable d’afers exteriors del ministeri de Finances, Clàudia Cornella, i del recentment nomenat nou director de l’Agència de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa, va mantenir una trobada que el mateix ministre va qualificar de “cordial” amb el seu homòleg espanyol, que tenia de suport una de les seves mans dretes, el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ferre. Tots plegats van abordar el disseny del procés negociador per al CDI després que el setembre passat, els màxims responsables de tots dos executius –Toni Martí i Mariano Rajoy– es comprometessin a tirar endavant la negociació que ha de concloure amb el CDI. “La dinàmica de treball i la bona predisposició” fan augurar al Govern que d’aquí a pocs mesos hi pot haver un primer esborrany que a la tardor s’acabarà polint per donar-lo com a conveni definitiu.
IRPF
De concrecions de detall no se n’haurien posat gaires sobre la taula. Ni tan sols hi hauria hagut, segons Cinca, cap referència específica a l’IRPF. El titular de Finances va assegurar que amb els països amb els quals hi ha una relació econòmica i comercial més forta es mantenen contactes assidus per informar-los dels avenços en totes les matèries. I que la reforma fiscal és un dels processos als quals es manté molt directament informat tant el govern espanyol com el francès. Cinca va deixar clar ahir que un CDI i la seva aplicació tenen sentit quan les figures impositives dels dos acordants es corresponen. Per tant, és obvi que Espanya reclamarà un IRPF. No obstant això, com ja va fer quan el mateix responsable de Finances va anunciar la disposició de França a firmar el seu CDI –fet que succeirà dimarts que ve a París–, que “sense acabar de tenir el marc fiscal tancat Espanya accepti negociar ja mostra confiança”. Si l’impost directe sobre les rendes del treball no s’acabés aprovant, “deixaria coix el conveni”. I un acord d’aquestes característiques “té sentit si s’aplica en tot i no a mig gas”, va reiterar Cinca.
El ministre va aprofundir una mica més en l’IRPF. I va assegurar que el ministeri que presideix ja té un avantprojecte de text molt avançat. I va assegurar que “l’objectiu del Govern, i el complirà”, és lliurar al Consell General a tot estirar el mes de juny el projecte de llei. “Les regles de joc estaran definides.” Una altra cosa, va deixar clar Cinca, és quan es comencin a aplicar. Això dependrà tant de la negociació amb el grup parlamentari que dóna suport al Govern com al fet “de què som capaços de pair. En un any i mig haurem fet un notable desplegament impositiu. I això no només suposa un esforç per a l’obligat tributari. També per a l’administració és una feinada. Per tant, n’hem de veure la capacitat i la viabilitat tècnica”. Cinca va assegurar que hi haurà unes rendes mínimes que no hauran de tributar. Però va garantir que el Govern encara no ha decidit on se situarà la frontera.
Quant al seguiment “amb total normalitat” del conveni d’intercanvi d’informació fiscal, Cinca va recordar que el país que ha fet més peticions és França. Espanya el segueix. En qualsevol cas, els fets, les demandes, demostren que “no es detecta una dèria amb Andorra” i que les peticions es poden considerar “marginals” i molt lligades a qüestions comercials. “Les grans economies tracten Andorra en proporció amb la seva mida”, va sentenciar Cinca.
Més que del contingut del futur conveni de no doble imposició, els periodistes que esperaven el final de la reunió entre Montoro i Cinca estaven interessats en el possible interès dels bancs andorrans en fons dineraris dipositats en bancs de Xipre. El titular de Finances va assegurar que “Andorra no té com a vocació aprofitar-se d’aquesta situació en benefici propi”. Jordi Cinca va garantir que el Principat aposta per “la transparència” i que no vol ser focus d’atenció per una situació com la xipriota, que va avaluar com a “complexa” i que es viu, en l’entorn de l’euro, “amb preocupació”.
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=24036
El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, i el ministre francès d’Economia i Finances, Pierre Moscovici, han signat aquest dimarts a París el Conveni per evitar la doble imposició (CDI)
![]() |
Français : L'homme politique français Pierre Moscovici dans la salle de l'hémicycle du Conseil régional de l'Île-de-France à Paris. (Photo credit: Wikipedia) |
El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, i el ministre francès d’Economia i Finances, Pierre Moscovici, han signat aquest dimarts a París el Conveni per evitar la doble imposició (CDI) entre els dos Estats. Igualment ha participat en l’acte el ministre delegat prop del ministeri d’Economia i Finances encarregat del Pressupost, Bernard Cazeneuve, que també ha signat el document.
L’acord, signat en els mateixos termes que el conveni rubricat a París el 4 d’abril del 2012, representa la plena homologació del sistema fiscal del Principat i l’eliminació del gravamen del 34 per cent aplicat per l’administració francesa a les societats que exporten serveis al país veí.
El Govern andorrà considera la signatura com a clau en l’estratègia de “posar Andorra en situació de competir” a més d’un incentiu per a la inversió estrangera a Andorra.
L’executiu ha volgut agrair al Govern francès la predisposició a tancar un acord històric, un acord tot just començat a negociar el desembre del 2011, que va ser rubricat l’abril de l’any passat i que ha rebut el vistiplau de la nova administració francesa sense realitzar-hi canvis. Ha remarcat igualment de manera explícita el suport i compromís del copríncep francès i president de la república francesa així com dels seus serveis.
L’acord representa una mostra de confiança per part de la República francesa, un dels principals actors internacionals i capdavantera en promoció de la transparència financera internacional. El Govern també ha destacat que França ha acceptat d’assimilar el tipus del 10 per cent en el qual es basen les lleis sobre els impostos andorrans, així com unes retencions a l’origen competitives sobre dividends, interessos i cànons.
El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha considerat la signatura del primer acord per evitar la doble imposició com un avenç importantíssim en el procés d’obertura i diversificació de l’economia andorrana. També ha recordat la necessitat de continuar amb la signatura d’acords similars amb altres estats, fent referència explícita al tret de sortida de les converses amb Espanya arran de la trobada amb el ministre d’Economia i Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, dimarts passat.
També amb Portugal s’ha començat el treball preparatori i l’intercanvi de documentació dels respectius marcs fiscals per a l’inici de les converses, un procés pactat en la reunió celebrada entre el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i el seu homòleg portuguès, Paulo Portas, el passat 29 de gener a Lisboa.
martes, 2 de abril de 2013
El secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, que hoy visita oficialmente Andorra con motivo del vigésimo aniversario de su entrada en Naciones Unidas, reconoció los esfuerzos del Principado para que su economía sea "más transparente y competitiva" en el ámbito internacional.
Andorra está inmersa desde hace meses en un proceso de apertura económica a través de reformas como la de las leyes para garantizar la inversión extranjera, una reforma que es "compartida" por la ONU destacó en rueda de prensa el jefe del Gobierno andorrano, Toni Martí.
Ban Ki-moon, en una visita histórica al país por ser la primera de un secretario general de la ONU, valoró positivamente el ingreso en la organización internacional de Andorra hace dos décadas y su labor a favor de la paz, el desarrollo sostenible y la igualdad de género.
En este sentido, durante la declaración ante los medios de comunicación junto a Martí, Ban Ki-moon resaltó la paridad del Parlamento andorrano, con un 50 % de presencia femenina, y expresó su deseo de que "el ejemplo de Andorra" ayude a "inspirar a otros países" en este ámbito.
Recordó que en 40 años ha conseguido una evolución que otros países podrían tomar como ejemplo, ya que el derecho a voto de las mujeres en Andorra se consiguió hace solo cuatro décadas y la presencia femenina en el Parlamento del país hace quince años era sólo del 7 por ciento.
Sin embargo, antes de eso, como subrayó el jefe del Gobierno andorrano, se debe regular el derecho a huelga, que, aunque "existe", no está desarrollado ni regulado por ley.
El viaje de Ban Ki-moon incluye también una visita a la sede del Consell General (Parlamento) y una recepción en el Auditori Nacional de Andorra, en la localidad de Ordino.
Ban Ki-moon arriba avui per commemorar els vint anys a l’ONU
Ban Ki-moon (Photo credit: Wikipedia) |
El país acull avui una visita històrica: la del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, per commemorar el vintè aniversari de l’ingrés d’Andorra a l’organització internacional.
Malgrat que l’acte central es desenvoluparà a la tarda a l’Auditori Nacional, a Ordino, durant tot el matí estan previstes diverses recepcions a les institucions del Principat. Així, un cop la delegació de les Nacions Unides arribi al Camp del Consell pels volts de les onze del matí (on aterrarà l’helicòpter que utilitzaran per desplaçar-se des de Barcelona), es dirigirà a l’edifici administratiu de Govern, on el cap de Govern, Toni Martí, donarà la benvinguda a Ki-moon i el convidarà a signar el llibre d’or.
A continuació està prevista una reunió de treball on, a més de Martí, també hi serà present el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i l’ambaixador permanent d’Andorra a la representació de les Nacions Unides, Narcís Casal. Un cop acabada la trobada i abans del dinar, està prevista una aparició pública del secretari general de l’ONU i del cap de l’executiu davant dels mitjans de comunicació.
A la tarda, Ban Ki-moon es trobarà amb el síndic general, Vicenç Mateu, i la subsíndica, Mònica Bonell, a més dels presidents dels dos grups parlamentaris, que l’acompanyaran a fer una visita a Casa de la Vall, i finalment es dirigiran a la nova seu del Consell General, on Ki-moon oferirà un discurs als membres de la institució.
Posteriorment es desplaçarà a Ordino, on es farà la recepció amb autoritats polítiques i socioeconòmiques. Aquí hi haurà parlaments tant del secretari general de l’ONU com de Martí, i l’acte es tancarà amb una interpretació musical a càrrec del quartet dels solistes de la Jove Orquestra Nacional de Cambra. La jornada acabarà amb un sopar.
A continuació està prevista una reunió de treball on, a més de Martí, també hi serà present el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i l’ambaixador permanent d’Andorra a la representació de les Nacions Unides, Narcís Casal. Un cop acabada la trobada i abans del dinar, està prevista una aparició pública del secretari general de l’ONU i del cap de l’executiu davant dels mitjans de comunicació.
A la tarda, Ban Ki-moon es trobarà amb el síndic general, Vicenç Mateu, i la subsíndica, Mònica Bonell, a més dels presidents dels dos grups parlamentaris, que l’acompanyaran a fer una visita a Casa de la Vall, i finalment es dirigiran a la nova seu del Consell General, on Ki-moon oferirà un discurs als membres de la institució.
Posteriorment es desplaçarà a Ordino, on es farà la recepció amb autoritats polítiques i socioeconòmiques. Aquí hi haurà parlaments tant del secretari general de l’ONU com de Martí, i l’acte es tancarà amb una interpretació musical a càrrec del quartet dels solistes de la Jove Orquestra Nacional de Cambra. La jornada acabarà amb un sopar.
Related articles
Suscribirse a:
Entradas (Atom)